Tots tenim un nom i molts cognoms. Una aproximació a la genealogia

La genealogia s’ha convertit els darrers anys en una moda a casa nostra. Una part de la població amb disponibilitat de temps s’ha adreçat als arxius per tal de cercar els seus avantpassats,

o han començat a navegar per internet cercant webs que els aportin solucions com la catalana Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària http://www.scgenealogia.org/index2.htm

o la consulta online de molts registres d'arxius municipals, eclesiàstics o estatals  digitalitzats a Family Search  https://www.familysearch.org/search/collection/list#page=1&region=EUROPE  

També s’han posat de moda les trobades familiars i les “cosinades”, així com les trobades de persones amb un mateix cognom a una casa pairal o a una població.

Els avenços en paleontologia i en l’anàlisi de l’ADN dels darrers anys,  han fet interrogar-nos d’on venim com a espècie humana i quins són els nostres avantpassats. En aquest sentit cal destacar els projectes Genographic https://genographic.nationalgeographic.com/genographic/index.html o el d’estudi genètic dels cognoms catalans, valencians i balears http://cognoms.upf.edu dirigit pel Dr. Francesc Calafell.

La genealogia és la ciència que ens ajuda a cercar i conèixer els nostres avantpassats. Des de l’antiguitat els homes han utilitzat la genealogia, per conèixer les famílies de divinitats o les dinasties reials. La genealogia pot ser una disciplina útil pel coneixement de certes malalties genètiques o familiars, té relació amb les matemàtiques donat que el coneixement de les generacions anteriors és una progressió aritmètica. També és important pel dret, per les herències o pel dret penal com a eximent, atenuant o agreujant per parentiu. Es poden fer genealogies d’avantpassats (ascendents) o dels descendents d’una persona, però també es fan genealogies d’animals (pedigree), acadèmiques, etc... A la societat actual tenim un repertori onomàstic ampli provinent de la nostra història i amb un simbolisme gairebé perdut, així tenim noms d’orígen llatí (Antoni – digne de lloança), jueus (Judit – estimada), grecs ( Eulàlia – ben parlada), germànics (Eduard – bon guardià). Antigament les famílies solien posar el nom de l’avi patern al primogènit i el de l’avi matern al segon fill.

Els cognoms tenen el seu origen als segles XI-XII, afegint el nom del pare al nom propi, això derivà en la terminació –ez en castellà, -is en català, -es en portuguès, -son en anglosaxó, -of/-ov en les llengües eslaves, -vic/-vich en les llengües balcàniques, ben en àrab, -moto en japonès o –ena en euskera.

Els cognoms poden ser d’origen patronímic (Pèrez, Nicolau), toponímic (Manresa, Riu, Puig), d’oficis o càrrecs (Escrivà, Oller, Ferrer), de sobrenoms o malnoms (Negre, Gras, Bonfill, Nadal), etc...

Una persona que ha nascut el 1960, si reculem 15 generacions ens situaríem l’any 1500, amb un total de 32.768 avantpassats, si reculem 32 generacions ens situaríem l’any 871 amb un total de 2.147.483.648 avantpassats, la qual cosa ens demostra que tenim avantpassats repetits i que en una determina zona la gran majoria de la població comparteixen avantpassats.

El llenguatge del parentiu defineix cada parent amb un terme concret, així el cosí germà del nostre pare o mare és “l’oncle valencià”.

Existeixen diverses formes de representar una genealogia: taula horitzontal o de costats, divergent oberta, divergent tancada, semicircular, ordinària de descens, etc... 

Els cognoms no tenen escut, els escuts són de famílies i cal rebutjar la venda fraudulenta del teu escut en certs centres comercials o per internet.

La societat 2.0 ens ofereix noves oportunitats per fer recerca genealògica des de casa consultant documents d’arxiu o genealogies i posant-nos en contacte amb genealogistes, com per exemple al web http://www.scgenealogia.org